Presentació i justificació

Per què un blog sobre fal·làcies i errors d’argumentació?

Qualsevol persona que tingui interès en la discussió, el debat o les tertúlies polítiques haurà constatat el pobre nivell d’argumentació que es desplega, tot sovint, en aquests espais. Això passa, generalment, a la televisió i a la premsa dels grans grups mediàtics de comunicació, en mítings de partits polítics i en moltes de les discussions dites “de bar”, a les xarxes socials o a les trobades familiars -els efectes socials que pot tenir un baix nivell en aquestes darreres no és, evidentment, comparable al que tenen els mitjans massius de comunicació.

Aquesta preocupació per la falta d’argumentació de qualitat s’afegeix a la sensació d’engany a la ciutadania, ja sigui quan es repeteixen fins la nàusea les idees que es volen dominants, quan s’amaguen certs temes que “no toquen” o quan s’eduquen els gustos de la gent a través de la publicitat. A més, en les discussions o debats ja no sembla important si ens apropem a la veritat -per provisional que aquesta sigui- o si tenim la capacitat de posar-nos d’acord, sinó el fet de guanyar per la posada en escena, els trucs retòrics o les ocurrències. L’oratòria i la retòrica semblen haver vençut l’intercanvi racional d’arguments; els sofistes han vençut Sòcrates -si és que en alguna època de la nostra Història això no ha estat així.

(Això de “els sofistes han vençut Sòcrates” és, evidentment, un truc retòric que, a més, té la virtut d’esmentar personatges de l’Atenes de fa 2500 anys, i això dóna un vernís d’erudició perfecte per “colar” idees que molts cops ja formen part dels prejudicis de les persones.)

La meva opinió és que no està tot perdut en aquesta lluita. Els trucs retòrics o de l’oratòria es poden utilitzar legítimament si no obscureixen, despisten o intenten dir l’última paraula quan no s’han donat prou arguments. Si no en féssim servir, qualsevol expressió verbal, parlada o escrita, seria probablement molt avorrida. Però cal saber on són els punts de conflicte entre retòrica i bona argumentació per evitar actuar, ja sigui per mala fe o per ignorància, contra l’ètica del discurs.

És la ferma presa de posició d’aquest blog que l’estudi de les fal·làcies lògiques, així com de l’argumentació informal en general, ens pot oferir eines per detectar quan ens estan intentant enganyar, o quan ens estem auto-enganyant a causa d’arguments que no són prou sòlids. Saber argumentar “bé” és un dels millors mètodes per estructurar bé el propi pensament, així com per poder exposar-lo amb fermesa, humilitat i voluntat d’entesa.

Your face!

Com pot contribuir aquest blog a assolir aquest objectius realment ambiciosos? D’una manera força senzilla: fent l’anàlisi de fal·làcies que podem trobar quotidianament a les converses, a la premsa, a les xarxes, etc., tot definint-ne el tipus, classificant-les i entenent perquè es cometen.

Espero poder-ho fer amb la vostra ajuda.

Si trobeu algun article o text i voleu enviar-me’l perquè creieu que conté fal·làcies ho podeu fer a obs.fallacies@gmail.com.

Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s