“On ens vol l’enemic”, Iglesias i Ahora en Común

Arrel d’un tuit de @Nitsuga000 (moltes gràcies!), m’he posat a investigar si les afirmacions de Pablo Iglesias aparegudes en un article a eldiario.es sobre “Ahora en Común” poden ser considerades arguments fal·laços o bé es tracta d’altres coses. (En aquest sentit, una relectura de l’entrada “Què és -i què no- una fal·làcia” pot ser útil.)

A continuació, el titular de la notícia:

pablo iglesias ahora en comúnCom sempre, a l’hora de saber si ens trobem davant d’una fal·làcia, hem de saber en primer lloc si estem parlant d’un argument. Una proposta d’argument reconstruït podria ser:

P1. A “l’enemic” polític li agradaria que Podemos formés part d’una coalició com “Ahora en Común”.

C. És indesitjable que Podemos formi part d’una coalició com “Ahora en Común”.

Reconstruït així, l’argument és clarament fal·laç; el fet que l’enemic pugui estar content o no amb una estratègia pròpia no és un argument rellevant per a prendre una decisió al respecte. En aquest cas, es tractaria d’una fal·làcia ad hominem en una versió una mica estranya, ja que no es recolza en declaracions reals de “l’enemic”, sinó en la lectura que Pablo Iglesias fa de l’estratègia del mateix.

És clar que en aquest cas potser estem cometent nosaltres una fal·làcia del testaferro o de l’home de palla quan simplifiquem l’argument en excés. La fal·làcia del testaferro es dóna quan la reconstrucció de l’argument no és la seva versió més potent i, per tant, el que ataquem és només una caricatura del mateix -una victòria argumentativa que no és tal. Pablo Iglesias podria respondre que ell volia dir alguna cosa semblant a això:

P1. A “l’enemic” polític li agradaria que Podemos formés part d’una coalició com “Ahora en Común”.
P2. Si “P1″, és perquè l’estratègia d'”Ahora en Común” és una estratègia fàcilment atacable per “l’enemic”.

C. Formar part d’una coalició com “Ahora en Común” és una estratègia indesitjable per Podemos.

En aquest cas, és difícil defensar que ens trobem davant d’una fal·làcia, ja que, per molt que en discutim el contingut, la forma de l’argument complet no és criticable.

Recordem que, independentment del valor de veritat de cadascuna de les proposicions per separat, allò que fa que sigui una fal·làcia o no fa és la relació entre les premisses i la conclusió, i si les primeres transmeten adequadament el valor de veritat a la segona o no, i per quin motiu.

Altrament dit, el que en interessa no és saber si P1, P2 o C són vertaderes o falses, sinó saber si la relació entre elles sigui forta, convertint l’argument en raonable.

Ara bé, podem dir que Pablo Iglesias està incorrent en joc brut retòric, infringint d’aquesta manera el principi de rellevància argumentativa, a més evitant discutir en profunditat perquè una estratègia com la que s’impulsa des de “Ahora en Común” fa el joc a “l’enemic”. De fet, el mateix ús del terme “enemic” és constitutiu d’una ambigüitat que evita el debat en profunditat. Un altre exemple és una estipulació com:

“La unidad popular no es la unidad de partidos, es la unidad de la gente.”

Aquest tipus de llenguatge connotat, qualificatius o estipulacions, com hem vist en altres entrades, no són constitutius de fal·làcia, ja que no són arguments, sinó altres tipus de vulneracions del codi de bones pràctiques argumentatives, també molt usuals en política i mitjans de comunicació.

El fet que no puguem classificar aquests mals usos com a fal·làcia no vol dir que no hi haguem de fer atenció i assenyalar-los com el que són: impediments per a dur a terme un debat rigorós. Més aviat, tot el contrari. Però és útil, analíticament, conèixer la diferència.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s