Fal·làcia ad personam, “piropos” i assetjament al carrer

(Nota prèvia: he optat per la denominació “ad personam” per aquesta fal·làcia, en contra de la denominació habitual “ad hominem“, per raons de paritat del llenguatge. Ad hominem es pot traduir com a “dirigida a l’home” -en principi fent referència a la accepció androcèntrica d'”home” com a sinònim d’ésser humà- i ad personam, com a “dirigida a la persona”. Opto per aquesta darrera formulació per no fer un ús sexista del llenguatge, tenint en compte a més que la diferència a nivell de significat és inexistent.

Malgrat això, la majoria de manuals -inclòs el de Bordes (2011)- i recursos sobre fal·làcies i argumentació s’hi refereixen com ad hominem, terme molt més conegut. Vet aquí el perquè d’aquesta nota prèvia.)

Les declaracions d’Ángeles Carmona, presidenta de l’Observatori contra la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), assegurant que el “piropo” suposa una invasió a la intimitat de les dones, i defensant la importància d’eradicar-lo, han provocat un seguit de reaccions, a favor i en contra, a les xarxes socials.

A Twitter, en concret, hi ha hagut iniciatives per visibilitzar la problemàtica amb el hashtag #EliminaunPiropo, o #PiropeaaPedroJota com a reacció a la postura del periodista Pedro J. Ramírez, que ha qualificat de “tontería” les declaracions de Carmona.

El cert és que, tot i ser un debat important, no sempre a les xarxes socials -tampoc en altres àmbits- totes les persones estan disposades a cenyir-se a unes bones pràctiques argumentatives, ja siguin les que es van enunciar en una entrada anterior, o d’altres de diferents. Sovint, el que s’imposa és la desqualificació i l’insult. Això no és culpa de les xarxes socials, però en aquestes la immediatesa de la circulació de la informació i l’abast potencial dels nostres missatges ens poden induir a precipitar-nos en el que diem i en com ho diem -o bé ja tenim per costum faltar al respecte i prou.

La fal·làcia ad personam és una de les més freqüents en molts debats, i en el batibull de contribucions al debat sobre l’assetjament, els “piropos” i el seu paper en la situació de discriminació que pateixen les dones, també apareix amb freqüència. Per il·lustrar aquesta fal·làcia ad personam de manera introductòria, he agafat exemples molt evidents, però que no per això hem de passar per alt.

En què consisteix la fal·làcia ad personam? Aquest tipus de fal·làcia contravé el principi de rellevància de les bones pràctiques argumentatives. En concret, es comet quan, en comptes d’atacar l’argument de la persona adversària, s’ataquen  les seves circumstàncies, creences o  caràcter; és a dir, s’intenta desqualificar la persona, en comptes de refutar l’argument. És curiosament efectiu en el context d’un debat encès, on la persona atacada es veu en l’obligació -sobretot si hi ha públic- d’haver de defensar-se de les acusacions. En canvi, qui ha llançat l’argument fal·laç ha quedat aparentment lliure de l’obligació d’haver de donar millors raons.

Veiem-ne un exemple, sobre les declaracions d’Ángeles Carmona que comentàvem més amunt. Entre les reaccions, hi trobem aquesta:

piropos ad hominem 5Què s’està implicant en aquesta piulada (deixant de banda el “MEMA”)? Per entendre-ho millor intentarem reconstruir l’argument de manera clara:

P1. Ángeles Carmona és una persona reprimida sexualment.
P2. Al ser una persona reprimida, té una opinió esbiaixada en contra dels “piropos“.

C. L’argument de Carmona en contra dels “piropos” no és vàlid.

Fent l’anàlisi d’aquesta manera, es veu ben clara la intenció -no sempre formulada, i no sempre conscient- d’aquesta tuitaire. És important, però, destacar que, que es tracti d’una fal·làcia o no, no depèn de que les premisses (P1 o P2) siguin proposicions certes o falses, sinó de que P1 i P2 siguin rellevants i ens portin a la conclusió (C) de manera raonable.

Altrament dit: no ens interessa aquí si Ángeles Carmona és una persona reprimida sexualment o si aquesta repressió té per resultat que la seva opinió estigui esbiaixada. Ens interessa saber si aquests factors són rellevants per dir que els arguments de Carmona contra els “piropos” no són raonablement vàlids. I, com ja s’ha avançat, això no és així: atacant la persona no s’ataca l’argument.

Veiem un altre exemple, i podeu tractar de formular-lo com a argument vosaltres, per anar agafant pràctica (nota: està deixant entendre, per l’aspecte de Carmona, que aquesta s’ha operat amb intencions estètiques):

piropo ad hominem 3

Agrupades al hashtag #EliminaunPiropo, diverses persones han intentat donar visibilitat al problema de l’assetjament verbal i sexual al carrer i, com sol passar, gent que no està d’acord amb l’eliminació d’aquesta pràctica social ha donar el seu parer, caient de vegades en la fal·làcia ad personam:

piropo ad hominem 2 piropos ad hominemSi ens preocupa l’ètica del discurs, un dels exercicis saludables és l’aplicació constant del principi de caritat interpretativa quan intentem reconstruir arguments d’altri, fins i tot els que semblen tenir intencions clarament destructives. La interpretació que us proposo aquí és la següent, per molt absurda que pugui semblar:

P1. Les dones que estan en contra dels piropos no n’han rebut cap a la seva vida.
P2. Si no han rebut cap piropo, no tenen prou experiència per parlar del tema.

C. Els arguments que vénen d’aquestes dones no són vàlids.

En realitat, per reconstruir aquest argument, aquí jo he fet trampa. És prou evident que les dues piulades que us he mostrat pretenien insinuar que les dones que estan en contra dels piropos no són prou atractives com per haver-ne rebut (substituiríem P2 amb aquesta proposició), i que potser estan tan ressentides per aquest fet que volen eradicar-los (afegiríem una nova premissa P3). Si he fet aquesta petita trampa és perquè la primera versió de l’argument em semblava menys absurda que la segona i, potser, més defensable. De nou, en tot cas, ens trobem davant d’una fal·làcia ad personam claríssima. Si els arguments de qui vol acabar amb aquests piropos no són vàlids, no serà per cap circumstància personal de qui ho defensa -siguin aquestes circumstàncies reals o inventades per qui vol desqualificar.

Anuncis