El messianisme: Mas i Colau

En aquesta entrada analitzarem dos exemples de dos casos diferents de fal·làcies que es troben en el mateix text, en aquest cas, del lloc web directe.cat. El títol de la peça és “Colau, la nova messies de Barcelona“, que el mitjà digital té l’atreviment de publicar sota l’apartat “notícia”.

En aquest text, es critica una fotografia publicada a Vanity Fair acompanyant un article dedicat a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la que aquesta apareix en un gest amb els braços oberts, que és qualificat de “messiànic”. La fotografia, que ha estat reproduïda amb profusió a diversos mitjans, no està exempta de polèmica:

Colau-messies

L’autor o autora es despatxa contra Colau criticant l'”excessiu” maquillatge i ús del Photoshop en la fotografia. També que s’hagi triat una postura “inquietant i de to religiós”, que seria contradictòria amb la línia ideològica de la formació política de l’alcaldessa.

Seguidament es denuncia una doble vara de mesurar dels mitjans de comunicació ja que considera que una imatge en una postura similar però amb Artur Mas com a protagonista va suscitar moltes més crítiques i reaccions negatives; Colau no hauria rebut aquestes crítiques -sempre segons l’autor o autora-, i això seria injust.

El que és interessant és que en aquest article es comet exactament el que està denunciant, una fal·làcia de la doble vara de mesurar. Resumint, es critica molt durament en Colau el mateix que no es critica en Mas, per bé que les dues imatges són realment molt similars.

Més enllà, aquesta fal·làcia se solapa amb una altra, el que Bordes (2011) anomena fal·làcia de “dos errors no fan un encert”. Aquesta fal·làcia de nom infeliç, que em permeto humilment de rebatejar aquí com a fal·làcia de l’ull per ull, tindria un esquema argumentatiu com el següent:

P1. A emprèn una acció que perjudica a B.
(alternativament, B ha estat perjudicada en el passat)
P2. B emprèn una acció que perjudica a A.
C. L’acció de B està justificada.

Podem entendre A i B com a individus, però també com a bàndols en una guerra o conflicte armat, o en un conflicte mediàtic, etc. És senzill de comprendre com un recurs continuat a aquesta fal·làcia ens pot portar a justificar equivocadament coses que, considerades aïlladament, serien injustificables. Pensem en el conflicte entre els pobles d’Israel i Palestina, per exemple, i en com l’Estat d’Israel sovint justifica les seves accions contra el poble palestí en la història d’opressió viscuda arreu per les persones de religió jueva.

L’article que ens ocupa tracta de justificar les seves crítiques, en part, en la necessitat d’equilibrar el greuge que va rebre Artur Mas en el seu moment.

P1. Artur Mas va rebre moltes crítiques per la seva imatge “messiànica”.
P2. Ada Colau no està rebent crítiques per la seva imatge “messiànica”.
C. Criticar Ada Colau està justificat.

 

Anuncis