Ciutat Morta, Arcadi Espada i el poder adult

El 8 de desembre del 2014, Arcadi Espada publicava al diari EL MUNDO un comentari sobre el documental Ciutat Morta, dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega. El comentari es titula “Empate a muertos“, en referència a un suposat equilibri entre el suïcidi de Patrícia Heras i l’atac rebut per un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona la nit que s’inicien els fets anomenats cas del 4F, que explica el documental.

Aquest comentari d’Espada dóna una idea clara de com cometre la fal·làcia ad personam per desacreditar el treball d’Artigas i Ortega. Llegint l’article, s’observa com Espada se centra en l’edat dels directors per atacar indirectament la legitimitat del documental (de pas, relacionant-ho tot amb el seu rebuig als canvis que les noves vies d’expressió troben en la difusió per internet).

espada ad personam 1Reconstruïm l’esquema argumentatiu:

P1. La facilitat d’exhibició dels treballs artístics provoca la circulació de treballs de gent jove.
P2. Els treballs de gent jove són exercicis d’aprenentatge.
P3. Els treballs d’aprenentatge haurien de restar amagats per la seva manca de qualitat.

C. Ciutat Morta manca de qualitat.

No us enganyaré, un sol fragment com aquest pot incórrer en més d’una fal·làcia, però em centro en la desqualificació que es fa del jovent, encara més patent en l’ús de l’expressió “cualquier quinceañero“, en un sentit pejoratiu, incorrent en una vulneració del principi de claredat per llenguatge connotat -en aquest cas, negativament.

Les fal·làcies ad personam tenen subtipus, segons l’objectiu de l’atac. En aquest cas, on s’ataca els directors del documental per la seva joventut, es tractaria d’una fal·làcia ad personam abusiva, perquè l’atac s’efectua contra les característiques que formen part de la identitat de la persona (edat, fenotip, ètnia, gènere, etc.). No es tracta de si els directors poden ser considerats joves o no (una categoria prou indeterminada) sinó del fet que Espada els ataca per això.

espada ad personam 2Aquí, tot i que l’autor elogia el treball per la serietat de la investigació, de nou associa la joventut amb la “incontinència” i la “ingenuïtat”, conceptes fàcilment associables a les persones joves a causa dels prejudicis contra aquest col·lectiu. Un darrer fragment:

espada ad personam 3De nou, la “passió” juvenil porta, segons Espada, a una visió esbiaixada dels fets, per bé que la investigació ha estat “encomiable”.

Els prejudicis que porten a menystenir el jovent com a col·lectiu estan molt arrelats a la societat, i són terreny abonat perquè comentaris fal·laços com els d’Espada passin com a vàlids quan tenim una infinitat de contraexemples per desmentir que tot allò que fa la gent jove és dolent o indigne de consideració.

Em ve al cap l’episodi d’atacs que va rebre fa unes setmanes Marc Bertomeu a Twitter després de ser escollit Secretari General de Podem Barcelona; n’hi va haver que l’atacaven per la seva joventut, i no pel programa o per les idees que defensava, estratègia aquesta darrera molt més honesta i efectiva. Al respecte, João França va escriure una entrada al seu blog reflexionant sobre l’episodi.

També us recomano (i això ja és una preferència personal) el blog rebels.cat i el seu llibre “Rebels amb causa. Manifest contra el poder adult” editat per Tigre de Paper; permet reflexionar sobre els prejudicis existents contra els i les joves.

Anuncis